El Ripollès

Aquesta comarca es pot dividir en tres subcomarques: el Baix Ripollès, la Vall de Camprodon i la Vall de Ribes
És una comarca eminentment muntanyosa, on les úniques planes es troben a les valls. El qual fa que la seva altitud vari dels 500 fins els 2.913 metres.
Aquesta diferència d’alçada fa que hi puguem trobar uns estatges molt definits.
La part més baixa, l’estatge mediterrani, de 500 a 1.000 m. s’hi troba bosc d’alzina, roure, pi roig i freixes; amb un sotabosc de boix, avellaner, ginebre, ginesta i romegueres. Als solell hi abunda l’argelaga i l’esbarzer. En aquest estatge trobem una gran varietat d’herbàcies (orquídies, lliris i tota mena de plantes introduïdes, per l’acció del rius i de les runes).

L’estatge montà, a partir dels 1.000 m, es caracteritza per boscos de pi roig, roure, freixes, faig, avet i bedoll (arbre blanc), pel que fa al sotabosc, es continua trobant boix, avellaners, ginebre, romegueres i s’hi afegeix el grèvol, a les obagues, el saüquer roig o el roser alpí.

A l’estatge subalpí a partir dels 1.700 m. comencen les prades. Degut a un clima més rigorós ens trobem amb una vegetació més selectiva, en la qual destaca l’avet, el bedoll i el més sofert dels arbres, el pi negre. Al sotabosc hi creix el neret, el ginebre nan, el nabiu els quals conviuen amb les gencianes i les pulsatil•les.

L’estatge alpí, amb una altitud superior de 2.300 m. Comencen els roquissars i les tarteres, els arbres desapareixen, restant algun pi negre en la seva mínima expressió. Hi predominen les herbàcies, entre elles les prímules, les pulsatil•les, les gencianes, els ranuncles i amb gran abundància de les gramínies. Més escassament, s’hi continua trobant el ginebre nan, la bruguerola, el neret i algun nabiu. On hi ha algun ranuncle, saxífraga, gallarets i plantes de ràpid creixement ja que tenen poc temps per desenvolupar-se.

Amb el pas del temps la comarca a sofert grans canvis.
Antigament, una gran part de la població vivia de les activitats agrícoles i ramaderes. Moltes cases de pagès, majoritàriament disseminades i escampades per tot el territori, conreaven les terres, on es plantaven patata, blat, civada i blat de moro.
Pel que fa a la zona boscosa servia com a pastura pel bestiar ja que a cada casa tenien unes quantes vaques, dos o tres cabres, quatre o cinc ovelles i la mula (ase/euga/cavall). Això equivalia a mantenir el bosc net, ja que les diferents espècies d’animals amb certa manera són selectives i aprofiten totes les espècies vegetals, evitant la propagació o expansió del bosc. Aquesta tasca també era portada a terme pel vaquer, persona de certa importància, doncs al fet de vigilar el bestiar, aprofitava per tallar romegueres, arços i altres arbustos i els animals menjaven el rebrot, per tant el bosc és mantenia controlat. Aquesta figura amb l’aparició del fil elèctric (vailet), ha desaparegut.

Amb l’abandonament massiu de les cases de pagès, els conreus ara són prats de dall o de pastura pels animals, de mica en mica s’emplenen de ginebres, falgueres, arç negre, primer pas per sortir les espècies arbòries. Això les que són prop de les poblacions. Per què les més allunyades hom ja no es capaç de discernir, si no fos per alguna margera de paret seca, on eren els conreus
Davant d’això, El Ripollès s’ha convertit en una comarca, amb un bosc que s’expansiona any rere any, el més beneficiat de llarg és el pi roig, que ha colonitzat la major part dels conreus en els últims 50 anys, seguit del pi negre que cada vegada arriba a més altitud.