FLORA DEL RIPOLLÈS

Serapias

2011-11-27T18:54:00.003+01:00

SERAPIAS LINGUA
Llengua de gall. Gallos
Orquidàcies
Planta herbàcia perenne, de 10 a 25 cm. d’alçària. Tija dreta cilíndrica prima. Fulles lanceolades estriades embeinadores les superiors. Flors amb el tèpals aplegats lanceolats. El label te forma de llengua penjant vermella
Floració V-VI Hàbitat viu en camps i prats humits

SERAPIAS VOMERACEA
Gall longipètal
Orquidàcies
Igual que la lingua sols amb la gola(final del label) amb unes protuberàncies
Floració V-VI Hàbitat sovint comparteixen espai

Dictamus

2011-11-27T18:48:00.001+01:00

DICTAMUS ALBUS
Lletimó Dictamo real
Rutàcies
Planta herbàcia rizomatosa, de fins 1 m. d’alçària. Tiges dretes vermelloses. Fulles imparipinnades amb 9 folíols. Flors rosades nervades pentàmeres amb el pètal superior més gros. Inflorescència en raïm lax.
Floració V-VIII Hàbitat viu a llocs secaners rouredes

Gentiana

2011-10-27T16:57:00.004+02:00

Gentiana cruciata
Genciana cruciada
Gencianàcies
Planta herbàcia perenne, de 30 a 40 cm d’alçària. Tija rabassuda dreta. Fulles ovato - lanceolades oposades. Flors tubiformes de cinc pètals soldats fins la meitat, blaves. Inflorescències glomèruls axil•lars i fi de la tija
Floració VII-IX. Hàbitat herbassars al llindar del bosc

Les orquídies

2011-04-20T18:39:00.004+02:00

Estudis portats a terme per botànics francesos, han portat a la conclusió que moltes espècies que eren donades com a subespècies ara són espècies pròpies. El que significa que molts dels noms en que coneixíem que eren conegudes hagi canviat. Ara molt botànics catalans han adaptat el criteri. Un dels canvis mes significatius es, en les ophrys sphegodes, el que eren considerades subespècies ara són espècies. Els estudis han aportat que inclòs són pol•linitzades per diferents tipus d’abella, encara que sovint comparteixen hàbitat. De la mateixa manera s’han agrupat altres espècies, ara són Anacamptis. Tots tindrem que anar aprenent de la nova nomenclatura, sembla ser que aquesta manera es la que s’imposa, algun llibre nou ja fa les citacions d’aquesta manera. Altres com la Nigritella nigra canvien de nom i es dupliquen i passen a ser Gymnadenia.
Els francesos fa molts anys que estudien les orquídies, pel que tindrem que creure el que ells ens diuen. Dintre del grup de recerca d’orquídies del Ripollès, sembla que tot el treball anirà dirigit amb aquest termes. Ara comencem però hi ha un gran interès per part de molta gent a col•laborar-hi.
Totes les orquídies que hi ha en aquest bloc, seran revisades no immediatament però si de mica en mica, doncs tot porta la seva feina i per descomptat temps.
Gracies al seguidors Pere.

ORQUIDIES DE RIPOLLÈS

2011-04-06T18:40:00.002+02:00

El divendres dia 1 es va constituir un grup de recerca, de les orquídies del Ripollès
Es va fer la presentació a la seu del grup Alt Ter, al molí petit de Sant Joan de les Abadesses. Organitzat per ICHN (Institució Catalana d’Història Natural) i el centre d’interpretació ambiental Alt Ter. En Josep Germain representava el ICHN, en Xavier Bèjar i en Xavier Oliver, d’orquídies de la Garrotxa, per acabar amb unes diapositives d’orquídies d’en Joan Canals Taron biòleg i orquidiofil.
A la presentació hi havia unes 30 persones més aficionades que expertes. Però això si el grup esta obert a tothom que ho vulgui, cadascú amb les seves possibilitats i ganes entre tot podem seguir el rastre de totes les zones quans mes serem mes riurem.
Entrar en el món de les orquídies? Qui no ha sentit mai a parlar d’aquestes flors? Exòtiques, enamoradisses i fascinants. Les que tenim aquí al nostre país, són petites flors que solen passar desapercebudes, però quan hom s’implica una mica les troba fascinants.
Sembla que tenim unes 60 espècies i subespècies, no totes fàcils de trobar, entre tots podem aconseguir-ho. Apuntat, no hi ha premi però si la satisfacció d’haver aconseguit la fita de trobar quantes mes orquídies i a més llocs millor
Salut a tots a qui li agraden les flors en general.

Equisetum

2010-01-09T16:57:00.001+01:00

EQUISETUM ARVENSE.
Cua de cavall. Candadillo.
Equisetàcies.
Planta herbàcia perenne, rizomatosa, de 20 a 60 cm. d’alçària. Tiges erectes fistuloses. Les tiges que són fèrtils són d'uns 30 cm com a màxim i acaben en una caputxa anomenada estròbil on es troben els esporangis des de on es dispersen les espores. Les tiges estèrils, més gruixudes però menys massisses que les fèrtils, són més altes (fins a 60 cm) i estan formades per un conjunt d'estructures cilíndriques anomenades "verticils" progressivament més prims i imbricats uns dins dels altres.
Hàbitat viu en llocs amb certa humitat vores de rierols. D. G. 27

Ficus

2010-01-09T16:55:00.001+01:00

FICUS CARICA
Figuera. Higuera.
Moràcies.
Petit arbre o gros arbust caducifoli de fins 10 m. d’alt. Tiges llises grisenques. Fulles palmades de 5 lòbuls peciolades alternes verdes brillant. Flors unisexuals reunides en gran nombre dins un receptacle piriforme, carnós anomenat en termes botànics siconi. Surten a les axil•les de les fulles. Fruit la figa.
Floració II-IV. Hàbitat conreada o espontàniament margueres o pedregosos.
Usos i propietats. Alimentaris.

Hedera

2010-01-08T16:49:00.001+01:00

HEDERA HELIX.
Heura. Hiedra.
Araliàcies.
Planta arbustiva perennifòlia, de alçaria de + 20 m. Tiges enfiladisses amb rels adventícies, llenyoses. Fulles coriàcies alternes llustroses. Flors petites verdoses. Inflorescència en umbel•la. Fruit baia negra.
Floració IX-X. Hàbitat viu en boscos generalment humits enfilada al arbres. D. G. 27
Usos i propietats. Remeiera, tòxica (els fruits)

Humulus

2010-01-08T16:46:00.001+01:00

HUMULUS LUPULUS.
Llúpol. Lúpulo.
Cannabàcies.
Planta herbàcia perenne, fins més de 2 m. Tija enfiladissa tetràgona. Fulles palmades de 3 a 5 lòbuls dentats, peciolades. Flors planta dioica les femenines en aments verd clar, les masculines en panícula, groc verdós. El fruit es un aqueni, verd gros i escamós.
Floració V- VI. Hàbitat viu en llocs humits o vores de bardisses. D .G. 27
Usos i propietats. Alimentaris, remeiera.

Moneses

2010-01-07T14:52:00.002+01:00

MONESES UNIFLORA.
Pírola uniflora. Pirola menor.
Pirolàcies.
Planta herbàcia perenne, de 5 a 10 cm. d’alçària. Fulles en roseta basal peciolades rodones finament dentades. Flor única al cap d’amunt d’un prim i pèndul peduncle, pètals blanc ovats, estil pronunciat i recte.
Floració V-VI. Hàbitat viu en boscos de coníferes humits. D G 28

Orthilia

2010-01-07T14:49:00.001+01:00

ORTHILIA SECUNDA
Pírola. Peralito.
Pirolàcies.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 115 cm. d’alçària. Fulles basals coriàcies brillants arrodonides amb el pecíol més llarg que el limbe. Flors groguenques acampanades pèndules l’estil sobre surt del calze. Inflorescències raïms curts i laxos.
Floració V-VII. Hàbitat viu en boscos de pi roig generalment D. G. 28

Taxus

2009-12-10T16:22:00.001+01:00

TAXUS BACCATA.
Teix. Tejo.
Taxàcies.
Arbre perennifoli capçada molt espessa, de fins 20 m. d’alt. Soca rugosa. Fulles lobulades lòbuls linears, verd per sobre gris a l'anvers, pectinades. Flors unisexuals (dioica) mascle o femella en diferent arbre. Fruits drupa carnosa.
Floració III-IV. Hàbitat obagues pocs casos espontani, jardins
Propietats / usos. Tòxica, remeiera, mobles.

Tamus

2009-12-10T16:11:00.002+01:00

TAMUS COMMUNIS.
Gatmaimó.Nueza negra
Dioscoreàcies.
Planta herbàcia perenne, enfiladissa, de fins 1,5 m. de llargada. Fulles que tenen forma de cor, tendres i sense espines. Flors unisexuals. Inflorescències axil•lars. Fruits són unes baies de color vermell
Floració IV-V. Hàbitat viu en bardissars vores de torrents, llocs frescals. D. G 27
Usos i propietats. Remeiera, tòxica.

Pròleg

2009-11-01T22:12:00.000+01:00

No sóc botànic ni tampoc biòleg. Sóc aficionat a la muntanya, senderista.
Vaig començar al UEC de St. Joan de les Abadesses, participant a les marxes d’orientació infantils. Per així anar evolucionant. Passant per els minyons escolta. O sia tota una vida dedicat d’una manera o altre a la muntanya.
En el llarg del temps m’he aficionat a fotografiar flors, el que ha suposat disposar d’una col•lecció força extensa.
En primer moment l’idea era publicar un llibre, després de fer els passos corresponents i demanar una subvenció a la Diputació de Girona, el que es va concedir no era lo esperat.
Per tant ara intentaré plasmar-ho en aquest blog.
Al final amb les noves tecnologies pot ser serà més útil que un llibre. Les connexions a Internet via telèfon mòbil, facilitaran molt les coses per tot aquell, que vulgui consultar les dades de qualsevol tipus, encara que tampoc seria bo fer desaparèixer els llibres.
Ara sols cal posar-me a treballar davant d’aquest ordinador i penjar tantes plantes com em sia possible.
Espero que sia ùtil.

Fraxinus

2009-10-30T16:55:00.004+01:00

FRAXINUS EXELCIOR
Freixe. Fresno.
Oleàcies.
Arbre caducifoli de fins 15 m. d’alt. Soca grisa poc rugosa. Fulles compostes imparipinnades de folíols lanceolats. Flors petites. Inflorescències panícula. Fruit en sàmara.
Floració IV. Hàbitat viu a boscos caducifolis mixtos.

Ligustrum

2009-10-30T16:00:00.002+01:00

LIGUSTRUM VULGARE.
Olivereta. Ligustro.
Oleàcies.
Arbust caducifoli, de 1 a 3 m. d’alt, molt ramificat. Fulles lanceolades brillants. Flors blanques petites i oloroses. Inflorescència disposada en diversos brots florals (panícula). Fruits rodons i negres un cop madurs (tòxics).
Floració VI-VII. Hàbitat viu a llocs d’obaga, humits i bardisses.

Laurus

2009-10-17T18:02:00.000+02:00

LAURUS NOBILIS.
Llorer/llor. Laurel.
Lauràcies.
Arbust o petit arbre perennifoli aromàtic, de 5 a 15 m. d’alt. Fulles lanceolades sinuoses enteres oposades. Flors de quatre tèpals blancs masculines i femenines. Inflorescència umbel•la axil•lar. Fruit baia negra.
Floració II-IV. Hàbitat viu naturalitzada prop cases de pagès.
Propietats / usos. Remeiera, alimentaris.

Oxalis

2009-10-16T17:19:00.003+02:00

OXALIS ACESOTELLA.
Pa de cucut de bosc. Aleluya.
Oxalidàcies.
Planta herbàcia perenne, de 5 a 15 cm. d’alçària, sovint formant un coixí. Fulles verdes trifoliades el folíols en forma de cor (cordiformes) totes basals. Flors blanques úniques una mica peludes de cinc pètals blancs, al cap d’amunt d’un prim peduncle.
Floració IV-V. Hàbitat viu en llocs humits, entre molses i boscos caducifolis. DG 38

OXALIS DEBILIS.
Pa amb vi. Trévol.
Oxalidàcies.
Planta herbàcia perenne, bulbosa rastrera. Fulles trifoliades de grossos folíols coriacis una mica marbrats de blanc. Flors de cinc pètals blancs. Inflorescència en umbel•les terminals.
Floració V-X. Hàbitat viu en conreus i ruderals.
Curiositat, introduïda.

Linum

2009-10-16T17:13:00.002+02:00

LINUM MILLETII.
Lli bord. Lino purgante.
Linàcies.
Planta herbàcia anual, de 10 a 20 cm. d’alçària. Fulles lanceolades. Flors úniques blanques de cinc pètals amb el centre estriat de marró. Fruit en càpsula.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en solells de bosc.

LINUM NARVONENSE.
Lli de prat. Lino.
Linàcies.
Planta herbàcia anual, de 20 a 50 cm. d’alçària. Tija foliosa. Fulles petites linears alternes. Flors amb cinc pètals sedosos grossos i blaus. Fruits en càpsula.
Floració V-VIII. Hàbitat viu en solells de bosc.
Propietats / usos. Remeiera.

Juniperus

2009-10-16T17:03:00.003+02:00

JUNIPERUS COMMUNIS ssp ALPINA.
Ginebre nan. Enebro rastrero.
Cupressàcies.
Planta arbustiva, de 30 a 50 cm. d’alçària. Tiges són ajagudes, fent una densa mata. Fulles lanceolades curtes petites punxents. Flors inapreciables se sap que floreix per què desprèn el pol•len quan la toques. Fruits rodons, negres un cop madurs (tòxics).
Floració IV – V. Hàbitat viu en prats subalpins, per sobre del pi negre.

JUNIPERUS COMMUNIS ssp COMMUNIS
Ginebre. Enebro.
Cupressàcies.
Planta arbustiva perennifòlia, de 3 a 4 m. d’alt. Tija marro fosca d’escorça aixecada. Fulles linears punxants. Flors inapreciables. Llavors (ginebrons) són rodons negres un cop madurs.
Floració V. Hàbitat viu a obagues i llocs humits de muntanya
Curiositat, les llavors encara que són tòxiques s’usen per fer certs licors, ginebra, ratafia, etc.

Epilobium

2009-09-12T17:11:00.002+02:00

EPILOBIUM ANGUSTIFOLIUM.
Epilobi. Adelfilla de hoja estrecha.
Onagràcies.
Planta herbàcia anual, de 80 a 100 cm. d’alçària. Fulles lanceolades, alternes, encreuades i peciolades. Flors rosades de cinc pètals. Inflorescència disposada en espiga laxa. Fruits en baia que un cop madurs fan un cotó per dispersar-se per l’acció del vent.
Floració VII-IX. Hàbitat viu en marges, clars de bosc, fins i tot per damunt del pi negre.

EPILOBIUM HIRSUTUM.
Matajaia. Adelfilla pilosa.
Onagràcies.
Planta herbàcia anual, de fins 1,5 m. d’altura. Tiges rodones. Fulles lanceolades oposades dentades a la part inferior, alternes a la part superior. Flors de quatre pètals vermells, a la part superior de la tija. Inflorescències axil•lar úniques. Fruit en síliqua rodona.
Floració VII-VII. Hàbitat viu en vores de torrents i rius.

Oenothera

2009-09-12T17:09:00.002+02:00

OENOTHERA BIENNIS.
Onagre. Hierba del asno.
Onagràcies.
Planta herbàcia bianual, de fins 1 m. d’alçada. Tija rodona foliosa. Fulles lanceolades finament serrades oposades, acuminades. Flors de 4 pètals grossos grocs sedosos. Inflorescència espiga laxa. Fruit en càpsula.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en terres ruderals, vores de riu, jardins.
Propietats / usos. Remeiera.
Curiositat es una planta introduïda de nord Amèrica.

Fagus

2009-09-10T18:38:00.000+02:00

FAGUS SYLVATICA.
Faig. Haya.
Fagàcies.
Arbre caducifoli, de capçada gran i ramada. Soca grisa de gran diàmetre. Fulles peciolades ovades nervades a banda i banda del nervi central, verdes lluents. Les gemes foliars surten a les axil•les de les fulles noves. Fruits capsulars punxents.
Hàbitat viu a obagues de muntanya fins el 1800 m.
Propietats / usos. Remeiera, alimentari, mobles, construcció.

Quercus

2009-09-10T18:36:00.001+02:00

QUERCUS PUBESCENS.
Roure. Roble.
Fagàcies.
Arbre caducifoli, de fins 25m. d’alt. Soca que pot arribar els 2 m. de diàmetre, rugosa. Fulles gruixudes de marges lobulats. Flors verdes insignificants. Fruits ovoides (aglans).
Floració IV. Hàbitat viu a solells principalment.
Propietats / usos. Fusta, mobles, construcció, alimentaris (fruit per animals).

Alnus

2009-09-10T18:30:00.000+02:00

ALNUS GLUTINOSA.
Vern. Aliso.
Betulàcies.
Arbre caducifoli dens, dioic de fins 20 m. d’alt. Soca rugosa negre regirada.
Fulles orbiculades serrades peciolades. Flors masculines aments pènduls, femenines negroses o brunes. Fruit núcula.
Floració II-III. Hàbitat viu a boscos de ribera.
Propietats /usos. Remeiera, fusta.

Betula

2009-09-10T18:20:00.003+02:00

BETULA ALBA
Bedoll. (Arbre blanc). Abedul.
Betulàcies.
Arbre caducifoli de fins 25 m. d’alt. Soca blanca, branques primes dèbils. Fulles coriàcies peciolades serrades. Flors estan agrupades en amens unisexuals, els masculins són pènduls i allargats, amb flors amb periant esquamós. Els femenins són cilíndrics. Fruit és un aqueni alat.
Floració IV- V. Hàbitat boscos caducifolis o mixtos, fins i tot amb avet. D G 28

Acer

2009-09-10T18:20:00.002+02:00

ACER CAMPESTRE.
Arrugat. Arce.
Aceràcies
Arbre caducifoli, de fins 15 m. d’alçària, soca rugosa i grisa. Tiges tendres són arrugades i marrons. Fulles palmatipartides verdes, a la tardor es tornen de color groc. Flors, són verdes groguenques molt petites pedicel•lades dretes. Inflorescències agrupades en raïm. Fruits amb disàmara (2 ales) formant un angle de 180º.
Floració IV. Hàbitat viu a boscos d’obaga junt amb altres espècies.
Propietats / usos. Alimentari, construcció.

ACER OPALUS
Blada. Acirón.
Aceràcies.
Arbre caducifoli, de fins 15 m. d’alçària, soca grisa i fina. Fulles palmatipartides grosses verdes al envers i més clares al revers. Flors petites verdoses, pedicel•lades penjant. Inflorescències agrupades en raïm. Fruits en disamara (2 ales) formant un angle tancat.
Floració IV-V. Hàbitat viu a obagues de muntanya.
Curiositats, a la tardor destaquen per la vermellor de les seves fulles

Corylus

2009-09-10T18:00:00.000+02:00

CORYLUS AVELLANA
Ballaner. Avellano.
Betulàcies.
Arbust caducifoli ramificat, de fins 10 m. d’alt. Fulles coriàcies dentades piloses oposades peciolades. Flors surten abans que les fulles masculines en aments pèndules, femenines glomèruls d’estigmes vermells. Fruit núcula comestible (ballana).
Floració II-III. Hàbitat viu a boscos caducifolis. Conreades anomenades de llei.
Propietats / usos. Alimentari, agrari, construcció.

Polygonum

2009-09-09T18:25:00.002+02:00

POLYGONUM AVICULARE.
Passacamins. Centinodia.
Poligonàcies
Planta anual ajaguda, de 20 a 40 cm. d’alçària. Tiges rodones. Fulles lanceolades enteres oposades. Flors petites cinc pètals blancs o rosats. Inflorescències axil•lars a la fulla. Fruit núcula.
Floració, VII-XI. Hàbitat, vores de camins, ruderals, erms.

POLYGONUM BISTORTA.
Bistorta. Nevadilla.
Poligonàcies.
Planta herbàcia perenne rizomatosa, de 30 a 40 cm. d’alçària. Tija prima flexuosa. Fulles linears, les caulinars alternes. Flors petites blanques rosades. Inflorescències, en espiga cilíndrica densa.
Floració, VI-IX. Hàbitat, viu en prats de pastura amb certa i continuada humitat.DG 38

POLYGONUM PERSICARIA.
Herba presseguera. Pesicaria.
Poligonàcies.
Planta herbàcia perenne, de fins 1 m. d’alçada. Tiges vermelloses nuoses. Fulles lanceolades alternes peciolades tacades. Flors de color rosa. Inflorescències espigues a la part superior de la tija, sovint pèndules. Fruits lenticulars.
Floració VII-X. Hàbitat viu en llocs humits. D. G. 37

POLYGONUM VIVIPARUM.
Bistorta vivípara. Poligono viviparo.
Poligonàcies.
Planta herbàcia perenne, rizomatosa, de 10 a 25 cm. d’alçària. Fulles coriàcies, les caulinars linears verdes marbrades purpuri, alternes. Flors petites blanques o rosades. Inflorescència espiga densa.
Floració VI-VII. Hàbitat pastures de muntanya +1500m. DG 38

Malva

2009-09-08T17:05:00.002+02:00

MALVA MOSCHATA.
Malva moscada. Malva moscada.
Malvàcies.
Planta herbàcia anual, de 50 a 70 cm. d’alçària. Tiges penjant. Fulles palmatipartides. Flors rosades, de cinc pètals cordiformes. Inflorescències disposades en axil•les.
Floració VI-VIII. Hàbitat viu a vores de camins, de bosc, en llocs amb bon drenatge.

MALVA SYLVESTRIS.
Malva major. Malva común.
Malvàcies.
Planta herbàcia biennal, de 50 a 100 cm. d’alçària. Tiges penjant piloses. Fulles palmatilobulades encreuades peciolades. Flors 5 pètals cordiformes rosats amb venes més fosques. Inflorescències axil•lars. Fruit esquizocarp.
Floració V-XI. Hàbitat viu a vores de camins, erms i ruderals.
Propietats / usos. Remeiera.

Rumex

2009-09-08T12:00:00.000+02:00

RUMEX CRISPUS.
Romàs. Paciencia.
Poligonàcies.
Planta herbàcia bianual, de 50 a 80 cm. d’alçària. Tiges dretes rodones. Fulles lanceolades amples oposades. Flors verdes no vistoses 3 tèpals interns i 3 externs. Inflorescència panícula. Fruits nou triangular.
Floració IV-VI. Hàbitat conreus, ruderals, prats, fins + 1500m.

RUMEX SCUTATUS.
Badola. Acedera.
Poligonàcies.
Planta herbàcia perenne, de 15 a 30 cm. Tija prima erecte. Fulles amplament sagitades peciolades enteres. Flors vermelloses campanulades. Inflorescència panícula laxa.
Floració V-VII. Hàbitat parets velles, roques.
Propietats / usos. Alimentaris.

Plantago

2009-09-07T17:01:00.003+02:00

PLANTAGO MEDIA.
Plantatge. Llantén
Plantaginàcies.
Planta herbàcia perenne acaule. Fulles molt amples i llargues amb un pecíol llarg i alat. Flors blanques petites de les quals sobresurten els estams. Inflorescència espiga llarga, al cap damunt d’un llarg peduncle. Fruits càpsula.
Floració VI-IX. Hàbitat viu en herbassars i ruderals D. G. 37
Usos i propietats. Remeiera

PLANTAGO LANCEOLATA
Plantatge fulla estreta. Lantén menor.
Plantaginàcies.
Planta herbàcia perenne, de 20 a 30cm. Fulles en roseta basal lanceolades paral•lelinèrvies pubescents. Flors petites blanques o rosades, que sobre surten el pol•linis. Inflorescència espiga ovoide pedunculada llargament. Fruit en càpsula.
Floració V-VII. Hàbitat viu en erms i ruderals.
Propietats / Usos. Alimentaris.

PLANTAGO MONOSPERMA.
Plantatge monosperm.
Plantaginàcies.
Planta herbàcia perenne acaule. Fulles totes en roseta basal, lanceolades estretes, pels blancs llargs. Flors petites blanques, amb els pol•linis sobresortint. Inflorescència pedunculada espiga ovoide densa. Fruit càpsula.
Floració V-VII. Hàbitat viu en prats rocosos alta muntanya.
Coll de les Barraques, Planoles.

Adiantum

2009-09-06T18:30:00.000+02:00

ADIANTUM CAPILLUS-VENERIS
Falzia. Culantrillo de pozo.
Polipodiàcies.
Falguera perennifòlia rizomatosa. Frondes (fulles) de 20 a 30 cm. dues vegades pinnatisectes amb segments cuneïformes de pecíols negres lluents. És reprodueix per espores que porta sota les frondes.
Hàbitat viu en parets xopes que regalimen aigua.

Ceterach

2009-09-06T18:28:00.000+02:00

CETERACH OFFICINARUM.
Dauradella. Doradilla.
Polipodiàcies.
Falguera perennifòlia, acaule. Frondes (fulles) pinnatilobulades, de lòbuls alterns arrodonits, de color ver a la part superior, a la part inferior es recoberta d’escames, rosses en forma de V on hi ha el esponjaris (sorus)
Hàbitat viu en fissures de roca, a la obaga. D G 37
Propietats / usos. Remeiera.

Polypodium

2009-09-06T18:23:00.001+02:00

POLYPODIUM VULGARE.
Herba pigotera. Cerbuna.
Polipodiàcies.
Falguera perennifòlia. Frondes (fulles) compostes de folíols (pinnades) de marges dentats de color verd. Sota les frondes hi ha uns petits botons globosos (sorus) de color ataronjat, disposats en dos rengles paral•lels, on es formen les espores que permetran la seva reproducció. Les frondes estan disposades en petites mates.
Hàbitat, viu en obagues de muntanya, a tota mena de boscos, al mig de molses i fissures de roca.

Phyllitis

2009-09-06T18:22:00.001+02:00

PHYLLITIS SCOLOPENDRIUM.
Llengua de cérvol. Lengua de ciervo.
Polipodiàcies.
Falguera perennifòlia. Frondes (fulles) enteres, de gruixut pecíol, verdes llargament lanceolades, de marge ondulat, de fins 60 cm. els esporangis (sorus) allargats obliquament a l’eix de la fulla.
Hàbitat, viu en obagues frondoses i humides.

Reseda

2009-09-06T18:12:00.003+02:00

RESEDA LUTEA.
Reseda groga. Berza.
Resedàcies.
Planta bianual de 20 a 4 cm. d’alçària. Tija --- . Fulles pinnades oposades. Flors grogues de sis pètals. Inflorescència en espiga cònica al cap damunt de la tija. Fruit en càpsula
Floració V- VI. Hàbitat viu en vores de camins, pedregams i ruderals.

RESEDA PHYTEUMA.
Marduixí bord. Farolilla.
Resedàcies.
Planta herbàcia anual de 15 a 25 cm. d’alçària. Tija tetràgona. Fulles en roseta basal linear ovades. Flors blanques 6 pètals laciniats, amb els sèpals mes llargs. Inflorescència en raïm poc dens. Fruit càpsula penjant.
Floració IV- VI. Hàbitat viu en erms vores de camins ruderals.

Urtica

2009-09-06T18:11:00.003+02:00

URTICA DIOICA.
Ortiga. Ortiga.
Urticàcies.
Planta herbàcia perenne, de fins 1 m. dalt. Tija tetràgona dreta. Fulles coriàcies peciolades oposades amb pèls irritants. Flors unisexuals separades en individus diferents fosques. Inflorescència allargades i ramificades.
Floració VI-VII. Hàbitat llocs nitròfils i ruderals.

URTICA URENS.
Ortigo. Ortiga menuda.
Urticàcies.
Planta herbàcia anual, de 10 a 40 cm. d’alçària. Tija tetràgona dreta amb pèls urticants. Fulles coriàcies serrades petites peciolades, oposades, amb pèls irritants. Flors monoiques, axil•lars.
Floració VII-XI. Hàbitat horts generalment. D. G. 37
Propietats / Usos. Alimentaris, remeiera.

Parietaria

2009-09-06T18:09:00.001+02:00

PARIETARIA OFFICINALIS.
Morella roquera. Hierba de muro.
Urticàcies.
Planta herbàcia perenne, 15 a 35 cm d’alçària. Tija rodona bruna. Fulles ovades oposades acuminades piloses. Flors ínfimes blanquinoses. Inflorescència axil•lar verticil•lades. Fruit núcula negra.
Floració V-VI. Hàbitat viu en parets velles generalment.
Usos. Remeiera,

Convolvulus

2009-09-05T17:42:00.000+02:00

CONVOLVULUS ARVENSIS.
Corretjola. Correhuela.
Convolvulàcies.
Planta herbàcia de rizoma prim, de 30 a 50 cm. d’alçària. Tiges rastreres enfiladisses. Fulles sagitades peciolades oposades. Flors campanulades blanques amb tons rosats. Inflorescències axil•lars pedicel•lades. Fruit càpsula ovoide.
Floració III-X. Hàbitat viu en erms i terres de conreu.
Propietats / usos. Remeiera.

Ipomoea

2009-09-05T12:07:00.000+02:00

IPOMOEA PURPUREA.
Campanetes de jardí. Maravillas.
Convolvulàcies.
Planta herbàcia anual, enfiladissa, pot arribar a més de 3 m. Tija rodona pubescent. Fulles cordiformes, alternes enteres peciolades. Flors campanulades blaves o purpúries amb els pètals soldats en tota la seva longitud. Inflorescències axil•lars sovint geminades. Fruit en càpsula.
Floració VI-IX Hàbitat conreada com ornamental i naturalitzada en ruderals, bardisses properes als habitatges.
Curiositat planta introduïda d’Amèrica.

Abies

2009-09-01T16:59:00.000+02:00

ABIES ALBA.
Avet. Abeto
Arbre perennifoli, de fins 50 m. d’alt. Soca gruixuda grisa, sovint de més d’un metre de diàmetre, capçada cònica branques perpendiculars al tronc oposades. Fulles (agulles) linears verd lluent per sobre i més pàl•lid al revers pectinades al llarg de la tija. Pinyes són quasi cilíndriques de fins 25 cm. de llargada. Fruits són els pinyons.
Hàbitat, viu a obagues de muntanya per sobre dels 1300-1400 m. d’altitud. DG
Curiositat, és un arbre escàs sols en trobem dues zones molt localitzades, l’una Campelles – Planoles, i l’altre a Setcases. Propietats / usos. Remeiera. De les pinyes triturades i posades amb sucre en surt un xarop per la tos

Pinus

2009-09-01T16:53:00.000+02:00

PINUS SYLVESTRIS.
Pi roig
Pinàcies
Arbre perennifoli, de fins 40 m. d’alt. Soca recta, rugosa i rogenca. Fulles (agulles) aparellades, de 4 a 6 cm. de llargada, la seva forma sol ser cònica. Pinyes tenen de 3 a 6 cm. de llargada. Fruits són els pinyons. Hàbitat, creix espontàniament a totes les obagues de la comarca fins el 1400- 1500 m. d’altitud Curiositat, a la nostre comarca és un dels arbres en més expansió

PINUS UNCINATA
Pi negre.
Pinàcies
Arbre perennifoli, de fins 25 m. d’alt. Soca negrosa sovint torta, escorça rugosa. Fulles (agulles) primes anguloses. Flors femenines produeixen les pinyes, de 5 a 7 cm. les puntes o apòfisis són prominents i recorbats cap amunt. Fruits els pinyons.
Hàbitat, creix espontàniament a l’estatge subalpí, ja per sobre l’avet.

Asperula

2009-08-19T17:08:00.000+02:00

ASPERULA CYNANCHICA.
Herba prima. Asperilla.
Rubiàcies.
Planta herbàcia perenne, de 20 a 30 cm. d’alçària. Tija prima ramificada. Fulles lanceolades verticils de 4, dues més petites i dues de més llargues oposades, mononervades. Flors petites soldades fins la meitat 4 lòbuls. Inflorescència en umbel•la terminal
Floració VI-VII. Hàbitat viu en llocs de pedra calcària.

Galium

2009-08-19T17:02:00.001+02:00

GALIUM APARINE.
Apegalós. Apegaloso.
Rubiàcies.
Planta herbàcia, anual, de fins 2m. Tija enfiladissa tetràgona. Fulles petites estretes lanceolades agrupades en verticils de 5 a 8. Flors blanques tetràmeres de pètals soldats a la base. Inflorescències axil•lars.
Floració V-VII. Hàbitat viu en terrenys humits D. G. 27
Usos i propietats. Remeiera.

GALIUM LUCIDUM.
Espunyidera blanca. Galium.
Rubiàcies.
Planta herbàcia perenne, de 20 a 30 cm. d’alçària. Tiges rodones molt ramificades. Fulles lanceolades petites agrupades en verticil•lastres. Flors petites blanques. Inflorescències disposades en cimes.
Floració VI-VIII. Hàbitat viu vora camins, clars de bosc, bardisses. DG 38

GALIUM PUMILUM
Espunyidella.
Rubiàcies.
Planta herbàcia perenne, de 20 a 30 cm. d’alçària. Tija prima ramificada. Fulles lanceolades verticil•lades mono nervades. Flors petites blanques. Inflorescència en umbel•la terminal
Floració VI-VII. Hàbitat viu a llocs de pedra calcària. DG 38

GALIUM PYRENAICUM.
Galium.
Rubiàcies.
Planta herbàcia perenne, cespitosa. Fulles aciculars verticil•lades. Flors blanques de 4 tèpals. Inflorescència terminal atapeint el coixí.
Floració VI-VII. Hàbitat pedreres alta muntanya, + 2000m. DG 29

GALIUM VERUM
Espunyidella groga. Galio de flor amarilla.
Rubiàcies.
Planta herbàcia, anual, de 20 a 40 cm. d’alçària. Tija erecte tetràgona. Fulles petites estretes lanceolades agrupades en verticils, de 4 a 12. Flors grogues petites, brillants. Inflorescències en raïms terminals densos.
Floració VI-VIII. Hàbitat viu en pastures solelles secaneres. DG 28
Usos i propietats. Remeiera.

Rubia

2009-08-19T16:59:00.002+02:00

RUBIA PEREGRINA.
Rogeta. Rubia brava.
Rubiàcies.
Planta herbàcia perenne, de 25 a 50 cm. de llarg. Tija tetràgona rastrera. Fulles lanceolades amples del mig, en verticils de 4 a 7, les vores amb dents rígides. Flors de 5 (4) tèpals grocs. Inflorescència en panícula. Fruit baia negra.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en sols pedregosos calcaris.

Cephalaria

2009-08-18T16:40:00.001+02:00

CEPHALARIA LEUCANTHA
Escabiosa blanca. Quitasol de grillos.
Dipsacàcies.
Planta herbàcia perenne, de 50 a 80 cm. d’alçària. Fulles imparipinnades amb el folíol de la punta lanceolat gros al mig amb tres dents per banda. Flors petites blanques. Inflorescència globulars denses compostes per múltiples flors.
Floració VII-IX. Hàbitat viu en marges solells de mitja muntanya.

Dipsacus

2009-08-18T16:35:00.000+02:00

DIPSACUS FULLONUM.
Cardó. Cardo de cardar.
Dipsacàcies.
Planta herbàcia bianual, de 50 a 150 cm. d’alçària. Tiges erectes espinoses. Fulles caulinars oposades i soldades per la base (abraçadores). Flors liles. Inflorescències agrupades en capítols ovoides en forma de pinya de 6 a 8 cm. d’alt.
Floració VII-VIII. Hàbitat viu en terraplens, llocs incultes.
Curiositat, les seves llavors són el menjar preferit de les caderneres.

Succisa

2009-08-18T16:30:00.000+02:00

SUCCISA PRATENSIS.
Escabiosa mossegada. Escabiosa mordida.
Dipsacàcies.
Planta herbàcia perenne de 20 a 70 cm. d’alçària. Tija dreta finament peluda. Fulles ovades oposades, les basals peciolades les caulinars sèssils. Flors blau o violaci. Inflorescències globulars denses.
Floració VIII – X. Hàbitat viu en prats i clars de bosc humits.

Valeriana

2009-06-07T10:55:00.002+02:00

VALERIANA APULA.
Valeriana globularifolia.
Valerianàcies.
Planta herbàcia perenne, rizomatosa. de 10 a 15 cm. d’alçària. Tija rodona dreta. Fulles oblongo lanceolades acuminades verdes lluent les caulinars pinnades. Flors de 5 pètals blancs o rosats. Inflorescència corimbe umbel•liforme.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en fissures de roca ± 2000 m. DG 48

VALERIANA MONTANA.
Valeriana trisecta. Nardo de monte.
Valerianàcies.
Planta herbàcia perenne, rizomatosa. de 10 a 30 cm. d’alçària. Tija rodona dreta. Fulles oblongo lanceolades acuminades verdes lluent. Flors de 5 pètals blancs o rosats. Inflorescència corimbe umbel•liforme.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en fissures de roca ombrívols i humits. DG 28

VALERIANA OFFICINALIS
Valeriana. Valeriana.
Valerianàcies.
Planta herbàcia rizomatosa, de 40 a 70 cm. d’alçària. Tija ramificada recorregudes per solcs. Fulles compostes, per folíols estrets imparipinnades. Flors rosades. Inflorescències agrupades en panícula umbel•liforme.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en prats i pastures de muntanya i subalpí amb certa humitat. DG 37
Propietats / usos. Remeiera.

Viola

2009-06-06T10:50:00.001+02:00

VIOLA BIFLORA.
Viola groga. Violeta de dos flores.
Violàcies.
Planta herbàcia anual de 5 a 15 cm. d’alçària. Fulles reniformes peciolades dentades. Flors de cinc pètals grocs el inferior amb unes estries vermelloses i un petit esperó al darrera. Inflorescència, d’una o dues per peduncle.
Floració, VI-VII. Hàbitat viu en esquerdes de roca i herbeis humits fins als 3000 m. DG 48

VIOLA DIVERSIFOLIA (CENISIA)
Pensament alpí.
Violàcies.
Planta herbàcia anual, de 5 a 10 cm. d’alçària. Fulles totes basals, ovalades petites. Flors úniques de cinc pètals blau clar, dos de posteriors grossos, dos de més petits i un de inferior cònic més estret a la base, el centre de la flor groc amb nervadures més fosques.
Floració VI-IX. Hàbitat viu en mig de tarteres d’alta muntanya.
Curiositat, és endèmica dels Pirineus Orientals. DG 39

VIOLA ODORATA.
Viola. Violeta común.
Violàcies.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 20 cm. d’alçària. Fulles generalment basals coriàcies peciolades verd brillant. Flors de 5 pètals blaus amb la gorja blanca, esperonades. Inflorescència única pedicel•lada.
Floració IV-VI. Hàbitat viu en bosc de ribera i /o humits. DG 37

VIOLA PYRENAICA.
Viola pirinenca. Violeta.
Violàcies.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 25 cm. d’alçària. Fulles cordiformes, peciolades dentades i punxegudes. Flors de cinc pètals morats amb la gorja blanca, i estries al pètal inferior amb un esperó blanquinós al darrera. Inflorescència flor única per pecíol.
Floració III-IV. Hàbitat, viu en llocs solells i pedregosos calcaris. DG 37

VIOLA SYLVESTRIS ssp. RIVILIANA.
Viola. Viola silvestre.
Violàcies.
Planta herbàcia anual de 10 a 25 cm. d’alçària. Fulles cordiformes, crenulades, peciolades. Flors violetes amb cinc pètals el inferior més gros, i un petit esperó al darrera.
Floració IV-V. Hàbitat viu a prats, margeres i bosc humit.DG 37

VIOLA TRICOLOR ssp. SUBALPINA.
Pensament subalpí. Pensamiento.
Violàcies.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 12 cm. d’alçària. Fulles oblongues lanceolades i crenades. Flors de cinc pètals, dos de superiors, dos al costat i un d’inferior cònic més prim a la base i ample a la punta, blanc o groc amb estries morades, combinant els colors blau o morat, groc i blanc. Inflorescència única al cap damunt d’un peduncle.
Floració V-VIII. Hàbitat viu en prats de muntanya per sobre el 2000 m. DG 39

VIOLA TRICOLOR.
Pensament silvestre. Trinitaria.
Violàcies.
Planta herbàcia anual de 10 a 30 cm. d’alçària. Fulles oblongues lanceolades crenades. Flors amb cinc pètals generalment de tres colors, viola, blanc i groc, el pètal inferior més gros amb estries violetes. Inflorescència única al cap damunt d’un prim peduncle.
Floració IV-IX. Hàbitat viu en prats i boscos de muntanya. DG 28

Introducció

2009-04-14T20:12:00.000+02:00

PRESENTACIÓ.
Les plantes estan disposades per famílies.
A cada fitxa s’hi troba: nom, família, descripció, hàbitat, floració, curiositat, usos propietats i fotografia.
El nom científic.
El nom comú en català i castellà.
La família s’ha detallat en català.
La descripció tipus de planta i alçada, fulles, flor, inflorescència i fruit.
L’hàbitat descriu el lloc on viu la planta en estat silvestre.
La floració s’ha descrit en xifres romanes dintre del ventall de mesos que floreix.
En l’apartat de curiositat si és necessari remarcar algun detall. Quan es diu que és escassa vol dir al Ripollès, en altres comarques pot ser abundant. Protegida també es refereix al Ripollès.

El lloc on ha set trobada és representa amb el número corresponent a la quadrícula de 10 x 10 km segons el sistema UTM (Universal Transverse Mercator) que està dividit el Ripollès. Per ser més exacte, es tindria que posar, per exemple ( el Balandrau seria 31TDG39) el 31T és la zona que s’escau. Però aquest primers dígits, els passarem per alt, ja que es correspon a tot el Ripollès

Propietats / usos es dóna una idea pel que serveix la planta, per tal de fer-ne ús cal mirar llibres especialitzats.
Fotografia de la flor o de la planta en general.
Les fotografies són digitals i en gran nombre fetes en macro, o sigui, més grosses del que realment són per tal de veure més els detalls.
Per descriure les plantes, s’han usat noms tècnics botànics, puig es la manera més senzilla de resumir les situacions.
El nom comú s’ha intentat mantenir l’usat al Ripollès en no tenir un nom específic s’ha fet servir el dels llibres consultats.

El Ripollès

2009-04-13T20:12:00.000+02:00

Aquesta comarca es pot dividir en tres subcomarques: el Baix Ripollès, la Vall de Camprodon i la Vall de Ribes
És una comarca eminentment muntanyosa, on les úniques planes es troben a les valls. El qual fa que la seva altitud vari dels 500 fins els 2.913 metres.
Aquesta diferència d’alçada fa que hi puguem trobar uns estatges molt definits.
La part més baixa, l’estatge mediterrani, de 500 a 1.000 m. s’hi troba bosc d’alzina, roure, pi roig i freixes; amb un sotabosc de boix, avellaner, ginebre, ginesta i romegueres. Als solell hi abunda l’argelaga i l’esbarzer. En aquest estatge trobem una gran varietat d’herbàcies (orquídies, lliris i tota mena de plantes introduïdes, per l’acció del rius i de les runes).

L’estatge montà, a partir dels 1.000 m, es caracteritza per boscos de pi roig, roure, freixes, faig, avet i bedoll (arbre blanc), pel que fa al sotabosc, es continua trobant boix, avellaners, ginebre, romegueres i s’hi afegeix el grèvol, a les obagues, el saüquer roig o el roser alpí.

A l’estatge subalpí a partir dels 1.700 m. comencen les prades. Degut a un clima més rigorós ens trobem amb una vegetació més selectiva, en la qual destaca l’avet, el bedoll i el més sofert dels arbres, el pi negre. Al sotabosc hi creix el neret, el ginebre nan, el nabiu els quals conviuen amb les gencianes i les pulsatil•les.

L’estatge alpí, amb una altitud superior de 2.300 m. Comencen els roquissars i les tarteres, els arbres desapareixen, restant algun pi negre en la seva mínima expressió. Hi predominen les herbàcies, entre elles les prímules, les pulsatil•les, les gencianes, els ranuncles i amb gran abundància de les gramínies. Més escassament, s’hi continua trobant el ginebre nan, la bruguerola, el neret i algun nabiu. On hi ha algun ranuncle, saxífraga, gallarets i plantes de ràpid creixement ja que tenen poc temps per desenvolupar-se.

Amb el pas del temps la comarca a sofert grans canvis.
Antigament, una gran part de la població vivia de les activitats agrícoles i ramaderes. Moltes cases de pagès, majoritàriament disseminades i escampades per tot el territori, conreaven les terres, on es plantaven patata, blat, civada i blat de moro.
Pel que fa a la zona boscosa servia com a pastura pel bestiar ja que a cada casa tenien unes quantes vaques, dos o tres cabres, quatre o cinc ovelles i la mula (ase/euga/cavall). Això equivalia a mantenir el bosc net, ja que les diferents espècies d’animals amb certa manera són selectives i aprofiten totes les espècies vegetals, evitant la propagació o expansió del bosc. Aquesta tasca també era portada a terme pel vaquer, persona de certa importància, doncs al fet de vigilar el bestiar, aprofitava per tallar romegueres, arços i altres arbustos i els animals menjaven el rebrot, per tant el bosc és mantenia controlat. Aquesta figura amb l’aparició del fil elèctric (vailet), ha desaparegut.

Amb l’abandonament massiu de les cases de pagès, els conreus ara són prats de dall o de pastura pels animals, de mica en mica s’emplenen de ginebres, falgueres, arç negre, primer pas per sortir les espècies arbòries. Això les que són prop de les poblacions. Per què les més allunyades hom ja no es capaç de discernir, si no fos per alguna margera de paret seca, on eren els conreus
Davant d’això, El Ripollès s’ha convertit en una comarca, amb un bosc que s’expansiona any rere any, el més beneficiat de llarg és el pi roig, que ha colonitzat la major part dels conreus en els últims 50 anys, seguit del pi negre que cada vegada arriba a més altitud.

Agraïments

2009-04-13T15:12:00.000+02:00

A la meva muller per la paciència i per acompanyar-me per aquestes muntanyes a la recerca de flors.

Als meus fills i les seves parelles per l’ajut moral i en el complex món de de la informàtica.

Als companys que m’han anat donant idees, que m’han portat a fer un munt de modificacions, sempre per millorar.

A l’Alexis Rossell per les correccions, tant i tant oportunes.

Al doctor Josep Vigo i Bonada, per interessar-se per la meva feina. Els seus llibres han estat de gran ajut.

A la Assumpta Riera, per les correccions.

I a tots aquells que d’una manera o altra han posat el seu gra de sorra.

Gràcies a tothom

Atropa

2009-04-04T20:06:00.001+02:00

ATROPA BELLADONA.
Belladona. Belladona.
Solanàcies.
Planta arbustiva perenne de fins 2 m. d’alt. Tija robusta. Fulles ovades acuminades inserides de dues en dues, una grossa i una petita verdes nervades. Flors purpúries fosques tubuloses acampanades. Inflorescències axil•lars. Fruits en baia grossos negres i lluents.
Floració VI-VIII. Hàbitat viu en clars de bosc humits caducifolis.
Propietats / usos. Tòxica.

Datura

2009-04-04T20:05:00.000+02:00

DATURA STRAMONIUM.
Herba talpera. Antimonio.
Solanàcies.
Planta herbàcia anual, de fins 1 m. d’alt. Tija gruixuda ramificada. Fulles oposades amples amb unes dents molt grosses i marcades. Flors grosses en forma d’embut soldades quasi fins dalt. Inflorescència terminals.
Floració IX-XI. Hàbitat viu en horts erms ruderals.
Propietats / usos. Remeiera, psicotròpica, tòxica.
Curiositat, és una planta introduïda.

Hyosciamus

2009-04-04T20:04:00.000+02:00

HYOSCIAMUS NIGER
Jusquiam negre. Hierba loca.
Solanàcies.
Planta herbàcia bianual, pilosa de fins 80 cm. d’alçària. Tija robusta irregular. Fulles lanceolades sinuoses dentades, peciolades les inferiors, les superiors abracen la tija. Flors úniques en forma d’embut, i 5 lòbuls desiguals grogues amb nervis violacis. Inflorescència en axil•les. Fruits en càpsula.
Floració V-VII. Hàbitat vores de camins i prats fortament nitrogenats.

Oenothera

2009-04-04T20:02:00.000+02:00

Solanum

2009-04-04T20:00:00.000+02:00

SOLANUM DULCAMARA.
Dulcamara. Uva del diablo.
Solanàcies.
Planta herbàcia perenne, de fins 1.5m. alt. Fulles d’ovalades a lanceolades cordiformes les inferiors. Flors pentàmeres de pètals purpuris. Inflorescència raïm. Fruit baia vermella.
Floració V-IX. Hàbitat viu vores de bosc humit. DG 27

SOLANUM NIGRUM.
Morella vera. Hierba negra.
Solanàcies.
Planta herbàcia anual, de 20 a 5 cm. d’alçària. Fulles oblongues crenades sinuades. Flors pentàmeres amb el centre groc. Inflorescències ramells axil•lars. Fruit baia negra.
Floració VI-XI. Hàbitat conreus, vores de camins, terraplens.

Euphorbia

2009-04-03T19:52:00.001+02:00

EUPHORBIA AMYGDALOIDES.
Lleteresa. Tartago de bosque.
Euforbiàcies.
Planta herbàcia perenne, de 20 a 50 cm. d’alçària. Tiges rodones dretes. Fulles lanceolades encreuades finament serrades. Flors verdoses. Inflorescència raïm lax.
Floració IV-V. Hàbitat viu a vorades de bosc.
Propietats / usos. Remeiera.

EUPHORBIA CYPARISSIAS.
Lleteresa vera. Caracias.
Euforbiàcies.
Planta herbàcia perenne, de 20 a 35 cm. d’alçària. Tiges rodones erectes. Fulles linears verdes oposades encreuades. Flors groguenques poc vistoses. Inflorescència terminal en umbel•la. Fruits en càpsula rodona.
Floració IV-V. Hàbitat viu en boscos vora camins i llocs incultes.
Propietats / usos. Remeiera.

EUPHORBIA HELIOSCOPIA.
Lleterola d’hort. Lecherina.
Euforbiàcies.
Planta herbàcia perenne rizomatosa, de 20 a 40 cm. d’alçària. Tija rodona vermellosa. Fulles verd clar oposades, espatulades, dentades finament a la punta. Flors verdes o groguenques. Inflorescència en umbel•la de 4 a 5 radis. Fruits en càpsula rodona.
Floració III-V. Hàbitat viu en horts, vora camins i terres fèrtils.

EUPHORBIA SERRATA.
Lleteresa. Asmaballo.
Euforbiàcies.
Planta herbàcia perenne, de 20 a 30 cm. d’alçària. Tija dreta rogenca a la base. Fulles lanceolades finament serrades alternes. Flors de bràctees cordiformes verdoses groguenques. Inflorescència terminal en umbel•la
Floració IV-V. Hàbitat viu en prats secs rocosos.

Mercurialis

2009-04-03T19:25:00.000+02:00

MERCURIALIS ANNUA.
Malcoratge. Mercurial.
Euforbiàcies.
Planta herbàcia anual, de 30 a 40 cm. d’alçària. Tija angulosa. Fulles ovals crenades acabades en punta. Flors femenines sèssils, verdes. Inflorescència agrupada en glomèruls. Fruits en càpsules híspides.
Floració I-XII. Hàbitat viu als horts, i llocs ruderals.
Propietats / usos. Remeiera, tòxica.

MERCURIALIS PERENNIS
Malcoratge de bosc. Berza perruna.
Euforbiàcies
Planta herbàcia perenne, de 20 a 25 cm. d’alçària. Tija verda dreta estriada. Fulles ovalades crenades verdes acabades en punta. Flors pedunculades gens vistoses petites. Inflorescència en espiga simple.
Floració IV-V. Hàbitat viu en boscos caducifolis i de ribera. DG 38

Ulmus

2009-03-14T08:16:00.000+01:00

ULMUS CAMPESTRIS
Om. Olmo.
Ulmàcies.
Arbre caducifoli, de fins 30 m. d’alt. molt remat. Soca gruixuda estriada negrosa. Fulles ovades alternes serrades i dents espaiades acabades en punta fina. Flors poc vistoses. Inflorescències raïms densos, sense pedicels. Fruits escamosos.
Floració III-IV. Hàbitat en vegetació de ribera, i ombrívols. D. G. 37
Propietats / usos. Fusta, construcció

Lonicera

2009-03-05T16:46:00.000+01:00

LONICERA PYRENAICA.
Xuclamel de roca. Madreselva del pirineo.
Caprifoliàcies.
Planta arbustiva perenne caducifòlia, de fins 1,5 m. d’alçada. Tiges ramificades, llenyoses. Fulles oposades verdes per sobre, blanques per sota, llanoses. Flors blanques lobulades tuboses i l’àpex rosat. Inflorescències de dues en dues. Fruit en baia rodona.
Floració V-VII. Hàbitat viu en parets i fissures de roca. DG 28

LONICERA XYLOSTEUM.
Cornera borda. Rama blanca.
Caprifoliàcies.
Planta arbustiva caducifòlia, de 1 a 2 m. d’alçada. Tija llenyosa marró clar. Fulles peciolades ovalades verdes, més blanquinoses per sota molt primes. Flors petites blanques dretes, pedicel•lades de dues en dues (geminades.) Fruit en drupa vermella, tòxics.
Floració IV-V. Hàbitat viu en llocs humits i obagues de muntanya. DG 37
Propietats / usos. Remeiera, tòxica.

Sambucus

2009-03-05T16:40:00.000+01:00

SAMBUCUS EBULUS.
Évol. Sauquillo.
Caprifoliàcies.
Planta herbàcia perenne rizomatosa, de fins 125 cm. d’alçària. Tija gruixuda tetràgona. Fulles compostes de 7 a 9 folíols, peciolats ovats serrats. Flors blanques petites oloroses. Inflorescències agrupades en cimes terminals. Fruits en baia globosa negre.
Floració VI-VIII. Hàbitat viu a vores de bosc, terraplens, formant grosses mates. DG 37
Propietats / usos. Remeiera, tòxica.

SAMBUCUS NIGRA.
Sabuquer. Saüco.
Caprifoliàcies.
Arbust caducifoli, de fins 5 m. d’alt. Tronc rugós clar. Fulles oposades compostes de 5 a 7 folíols, ovals dentats i acuminats (acabats en punta). Flors blanques oloríferes, petites. Inflorescència agrupada en corimbes grossos. Fruits rodons i negres.
Floració V. Hàbitat viu en vores de bosc
Propietats / usos. Remeiera, tòxica, alimentari, mobles. DG 37

SAMBUCUS RACEMOSA.
Sabuquer vermell. Saüco rojo.
Caprifoliàcies.
Arbust caducifoli de 2 a 3 m. d’alt. Tronc rugós prim. Fulles oposades i compostes de folíols ovalats i dentats (crenats). Flors blanques. Inflorescència agrupada en corimbes grossos. Fruits en drupa rodona vermella.
Floració V. Hàbitat viu en obagues de muntanya en mig de pi negre. DG 38
Propietats / usos. Construcció, mobles, simbòlics.

Viburnum

2009-03-05T16:36:00.001+01:00

VIBURNUM LANTANA.
Cartellatge. Viburno.
Caprifoliàcies.
Planta arbustiva caducifòlia, de fins 3 m. d’alçada. Fulles ovades oposades, blanes (toves) recobertes d’un fi pèl que les hi dóna una tonalitat grisosa. Flors blanques. Inflorescència disposada en corimbe. Fruits en drupa plana negra.
Floració IV. Hàbitat viu al bosc de muntanya, tan a obagues com a solell.
Curiositats, fàcil de conèixer per els seus poms de flors primerencs. DG 37
Propietats / usos. Remeiera / tòxica.

Campanula

2009-03-04T19:38:00.000+01:00

CAMPANULA GLOMERATA.
Campànula. Campanula agrupada.
Campanulàcies.
Planta herbàcia perenne, de 30 a 40 cm. d’alçària. Tiges gruixudes rodones. Fulles linears sèssils (sense cua) crenades alternes. Flors de cinc pètals blaus lobulats, soldats fins a la meitat. Inflorescències axil•lars, i en glomèrul al cap d’amunt de la tija.
Floració VI-VIII. Hàbitat viu en pastures de muntanya.DG 38

CAMPANULA PERSICIFOLIA
Campaneta blava. Campanula persicifolia.
Campanulàcies.
Planta herbàcia anual, de 30 a 50 cm. d’alçària. Tija prima flexuosa. Fulles linears llargues amb el nervi central blanquinós, les caulinars alternes. Flors campanulades grosses pentàmeres, amb la vora girada enfora. Inflorescència en espiga laxa. Fruits en càpsula.
Floració VI- IX. Hàbitat viu en prats i boscos ombrívols i humits. DG 28

CAMPANULA RUTUNDIFOLIA.
Campaneta. Campanilla.
Campanulàcies.
Planta herbàcia anual, de 30 a 40 cm. d’alçària. Tija prima. Fulles lanceolades alternes molt separades entre elles. Flors blaves acampanades pentàmeres amb els àpexs arrodonits, girats enlaire. Inflorescència agrupada en espiga laxa.
Floració VII –VIII. Hàbitat viu en prats alts de muntanya. DG 39

CAMPANULA SPECIOSA ssp.SPECIOSA
Campaneta gran. Campanillas.
Campanulàcies.
Planta herbàcia anual o biennal, de 30 a 50 cm. d’alçària. Tija rodona robusta. Fulles lanceolades alternes encreuades, amb el nervi central blanc. Flors pedicel•lades acampanades grosses, amb sis lòbuls arrodonits i plegats al cap d’amunt, de color blau clar. Inflorescència disposada en raïm dens.
Floració VI–VII. Hàbitat viu en tarteres de muntanya.
Curiositats, és poc abundant però mai creix sola. DG 28

Phyteuma

2009-03-04T19:36:00.001+01:00

PHYTEUMA HEMISPHAERICUM.
Fiteuma hemisfèric. Fiteuma hemisférica.
Campanulàcies.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 15 cm. d’alçària. Tija prima dreta. Fulles lanceolades o linears alternes. Flors blaves primes en forma de tub. Inflorescència globular.
Floració VII-IX. Hàbitat viu a prades silícies subalpines i alpines. DG 39

PHYTEUMA ORBICULARE.
Fiteuma orbicular. Fiteuma orbicular.
Campanulàcies.
Planta herbàcia anual, de 25 a 35 cm. d’alçària. Tija prima flexible. Fulles verdes linears crenades alternes, peciolades. Flors blaves filiformes corbades endins amb els caps finament oberts. Inflorescències agrupades en glomèrul dens rodó.
Floració V-VI. Hàbitat viu al mig de pins pedregosos. DG 37

PHYTEUMA SPICATUM.
Fiteuma d’espiga. Rapincho silvestre.
Campanulàcies.
Planta herbàcia anual, de 30 a 50 cm. d’alçària. Tija prima flexuosa. Fulles lanceolades serrades alternes. Flors blanques o groc pàl•lid, filiformes corbades enlaire. Inflorescències agrupades en espiga cilíndrica densa.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en boscos i prats fins el 2000 m. DG 28

Cynoglossum

2009-03-03T19:35:00.000+01:00

CYNOGLOSSUM OFFICINALE.
Besneula. Oreja de liebre.
Boraginàcies.
Planta herbàcia biennal, de 30 a 60 cm. d’alçària. Tiges ramificades. Fulles lanceolades finament piloses, oposades. Flors rosades o vermell purpuri. Inflorescència en panícula. Fruit en càpsula.
Floració V-VII. Hàbitat viu en llocs incultes, vores de camins.

Echium

2009-03-03T19:33:00.000+01:00

ECHIUM VULGARE.
Llengua de bou. Viborera.
Boraginàcies.
Planta herbàcia perenne, de 50 a 100 cm. d’alçària. Tiges cilíndriques piloses. Fulles lanceolades oposades grisenques piloses. Flors de capítols tubulosos de colors blau i rosat. Inflorescència agrupada en panícula (tiges ramificades en altres tiges)
Floració VI-IX. Hàbitat viu en llocs pedregosos, erms, vora camins solells.

Lithospermum

2009-03-03T19:32:00.000+01:00

LITHOSPERMUM OFFICINALE.
Mill del sol. Aljófares.
Boraginàcies.
Planta herbàcia anual o perenne, de 50 a 70 cm. d’alçària. Tiges dretes rodones. Fulles linears pubescents alternes. Flors petites blanques. Inflorescències en cimes terminals.
Floració V-VII. Hàbitat viu en vores de camins i llindars de bosc.
Propietats / usos. Remeiera.

LITHOSPERMUM PURPUROCAERULEUM.
Mill gruà. Lengua de pedrusca.
Boraginàcies.
Planta herbàcia anual, de 20 a 30 cm. d’alçària. Tiges rodones peludes. Fulles lanceolades o cuneïformes alternes. Flors tubuloses rosades abans d’obrir-se i blaves un cop obertes. Inflorescència arranjades en cimes. Fruits nuculars.
Floració V-VI. Hàbitat viu vora camins i llocs incultes.
Propietats / usos. Remeiera.

Myosotis

2009-03-03T19:31:00.000+01:00

MYOSOTIS SYVATICA ssp. ALPESTRIS
Miosotis. Nomeolvides.
Boraginàcies.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 20 cm. d’alçària. Tiges que es cargolen entre elles. Fulles lanceolades, alternes petites verdes blanquinoses. Flors de cinc pètals blau clar, i al centre de la flor un disc marró com un ull.
Floració V-VI. Hàbitat viu en prats subalpins i alpins.

Onosma

2009-03-03T19:30:00.000+01:00

ONOSMA TRICEROSPERMA ssp. ALPICOLA.
Onosma. Hierba rasposa.
Boraginàcies.
Planta herbàcia perenne, de 20a 30 cm. d’alçària. Tiges ramificades rodones piloses. Fulles lanceolades oposades amb l’àpex arrodonit pubescents. Flors tubuloses grogues pèndules. Inflorescència en raïm. Fruit en càpsula.
Floració V-VII. Hàbitat viu a prades subalpines. DG 28

Pulmonaria

2009-03-03T19:29:00.001+01:00

PULMONARIA LONGIFOLIA.
Pulmonària. Pulmunaria.
Boraginàcies.
Planta herbàcia anual, de 20 a 30 cm. d’alçària. Fulles lanceolades alternes piloses, tacades de blanc (marbrades). Flors tubuloses blaves i rosades. Inflorescència arranjada en cimes. Fruits nuculars.
Floració IV-V. Hàbitat viu en herbeis d’obagues de muntanya.

Symphytum

2009-03-03T19:27:00.000+01:00

SYMPHYTUM OFFICINALE.
Consolda major. Sinfito mayor.
Boraginàcies.
Planta herbàcia perenne, de 40 a 60 cm. d’alçària, formant una grossa mata. Fulles ovalades acabades en punta, nervades i piloses. Flors blaves de corol•la tubulosa. Inflorescència arranjada en cimes.
Floració V-VI. Hàbitat viu en vores de bosc humit.
Propietats / usos. Remeiera.

SYMPHYTUM TUBEROSUM
Consolda menor. Consuelda.
Boraginàcies.
Planta herbàcia perenne, de 40 a 60 cm. d’alçària, formant una grossa mata. Fulles ovalades acabades en punta, nervades i piloses. Flors grogues de corol•la tubulosa. Inflorescència arranjada en cimes.
Floració IV-VI. Hàbitat viu en bosc i llocs humits de muntanya fins l’avet.

Rhamus

2009-02-06T17:55:00.001+01:00

RHAMNUS PUMILA.
Púdol de roca.
Ramnàcies.
Petit arbust tortuós, caducifoli, postrat. Branques llenyoses. Fulles el•líptiques, ovades, lluents, alternes, nervades, enteres. Flors verdes sepaloides. Inflorescència reunides en fascicles axil•lars. Fruit drupa negra.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en fissures de roca calcària + 1000 m.

Portulaca

2009-02-06T17:53:00.001+01:00

PORTULACA OLERACEA.
Verdolaga. Verdolaga.
Portulacàcies.
Planta herbàcia anual, suculenta, de 20 a 30 cm. Tiges rastreres rodones vermelloses. Fulles ovades grasses oposades lluents, més amples de l’àpex. Flors petites sèssils de pètals caducs. Inflorescència axil•lar. Fruit càpsula.
Floració VI-X. Hàbitat horts i jardins.
Propietats / usos. Alimentaris.

Hypericum

2009-02-06T17:50:00.001+01:00

HYPERICUM PERFORATUM.
Herba de cop. Hipérico.
Gutíferes.
Planta herbàcia anual o perennant, de 30 a 60 cm. d’alçària. Tiges amb dues línies prominents. Fulles ovades el•líptiques glanduloses oposades. Flors 5 pètals grocs viu. Inflorescència panícula corimbosa. Fruit càpsula
Floració VI-VIII. Hàbitat viu en fenassars, vores camins prat.
Propietats / usos. Remeiera.

Ruta

2009-02-05T18:25:00.001+01:00

RUTA CHALEPENSIS ssp. CHALEPENSIS.
Ruda. Ruda.
Rutàcies.
Planta herbàcia perennifòlia, de 30 a 50 cm. d’alçària, llenyosa fètida. Fulles imparipinnades de folíols ovoides. Flors de cinc pètals de color groc llargament ciliats. Inflorescència en panícula. Fruit càpsula.
Floració VI-VII. Hàbitat solells rocosos. DG 37

Cornus

2009-02-05T17:48:00.001+01:00

CORNUS SANGUINEA.
Sanguinyol. Cornejo.
Cornàcies.
Arbust caducifoli, de fins 3 m. alçada. Tiges llenyoses, vermelloses. Fulles ovalades, oposades i blanes (toves). Flors blanques. Inflorescències disposades en corimbes. Fruits rodons negres un cop madurs.
Floració V-VI. Hàbitat viu en vores de bosc, junt amb altres arbustos.
Propietats / usos. Remeiera, mobles. Tòxics.

Coriaria

2009-02-05T17:46:00.001+01:00

CORIARIA MYTIFOLIA.
Roldor. Emborrachacabras.
Coriariàcies.
Planta arbustiva caducifòlia, de fins 2.5 m. d’alt. Tija i branques tetràgones. Fulles ovato-lanceolades, enteres oposades curt pecíol. Flors verdoses petites. Inflorescència en raïm axil•lar. Fruits aquenis negres lluents.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en bardisses.
Propietats / usos. Tòxica.

Polygala

2009-02-04T18:24:00.001+01:00

POLYGALA CALCAREA .
Herba blava. Polígala.
Poligalàcies.
Planta herbàcia perenne de 10 a 15 cm. d’alçària. Fulles ovalades oposades. Flors petites de cinc sèpals blaus, morats o blancs i tres pètals sempre blancs. Inflorescència disposada en espiga.
Floració IV. Hàbitat viu en solells calcaris. DG 37
Propietats / usos. Remeiera.

Lytrum

2009-02-04T18:22:00.001+01:00

LYTHRUM SALICARIA.
Salicària. Salicaria.
Litràcies.
Planta herbàcia perenne, de 40 a 70 cm. d’alçària. Tija dreta pubescent. Fulles lanceolades oposades encruades piloses finament serrades. Flors de 6 pètals rosats. Inflorescència espiga llarga.
Floració V-VIII. Hàbitat viu a les vores de rierols, prats molls. DG 37

Bryonia

2009-02-03T18:20:00.001+01:00

BRYONIA CRETICA ssp DIOICA.
Carbassina. Nueza.
Cucurbitàcies.
Planta herbàcia anual de fins 1 m. Tiges rastreres enfiladisses. Fulles lobulades. Flors verdoses pentàmeres. Inflorescències axil•lars. Fruit baia.
Floració II-V. Hàbitat viu en vorades de bosc. DG 37
Usos. Remeiera.

Arum

2009-02-03T18:17:00.003+01:00

ARUM ITALICUM.
Rapa. Jaro.
Aràcies.
Planta herbàcia perenne de 25 a 40 cm. d’alçària. Fulles basals peciolades grosses i sagitades verdes lluents. Flors blanques o verdoses, en forma d’una paperina acabada en punta. Inflorescència única. Fruits rodons vermells.
Floració V-VI. Hàbitat viu en boscos frondosos rics en humus.
Curiositat, possiblement és forana, ha vingut amb terres de jardí.
Propietats / usos. Remeiera, tòxica.

Alliaria

2009-02-02T19:20:00.000+01:00

ALLIARIA PETIOLATA.
Al•liària. Aliaria.
Crucíferes.
Planta herbàcia biennal, de 25 a 40 cm. d’alçària, amb olor a all. Tija angulosa. Fulles cordiformes dentades i peciolades. Flors de quatre pètals blancs en creu. Inflorescències agrupades en cimes. Fruits en síliqua rodona.
Floració IV-V. Hàbitat viu en llocs ombrívols humits, vora torrents.

Capsella

2009-02-02T19:15:00.000+01:00

CAPSELLA BURSA-PASTORIS.
Bossa de pastor. Zurrón de pastor.
Crucíferes.
Planta herbàcia anual, de 30 a 40 cm. d’alçària. Fulles lanceolades, que abracen la tija (amplexicaules). Flors blanques petites de quatre tèpals en creu. Inflorescències disposades en panícula corimbiforme. Fruits en càpsula triangular.
Floració tot l’any. Hàbitat viu en camps, horts, com a mala herba.

Cardamine

2009-02-02T19:12:00.000+01:00

CARDAMINE HEPTAPHYLLA
Canudera. Dentaria.
Crucíferes.
Planta herbàcia perenne rizomatosa, de 35 a 50 cm. d’alçària. Tiges gruixudes anguloses. Fulles alternes imparipinnades amb set folíols lanceolats finament serrats. Flors de quatre pètals en creu, que van del rosat al rosat blanquinós. Inflorescències en raïm. Fruits en síliqua.
Floració IV-V. Hàbitat viu en fagedes, boscos de ribera i caducifolis. DG 38

CARDAMINE HIRSUTA.
Berro de los prados.
Crucíferes.
Planta herbàcia anual de 20 a 30 cm. d’alçària. Tija prima ramificada. Fulles imparipinnades compostes de 5 folíols reniformes les basals, les caulinars lanceolats amb el de la punta més gros. Flors molt petites blanques de 4 pètals en creu. Inflorescència en espiga. Fruit síliqua rodona.
Floració III-IV. Hàbitat prats humits de bosc caducifoli. DG 37

CARDAMINE PENTAPHYLLOS.
Dentaria. Dentaria de cinco hojas.
Crucíferes.
Planta herbàcia perenne de 30 a 50 cm. d’alçària. Tija dreta simple. Fulles totes caulinars alternes peciolades amb cinc folíols lanceolats dentats. Flors rosades o vermelles de quatre pètals encreuats. Inflorescència terminal al cap damunt de la tija. Fruits en síliqua rodona.
Floració IV-V. Hàbitat viu en boscos caducifolis i de ribera. DG 38

CARDAMINE PYRENAICA.
Créixens de prat. Berro de prado.
Crucíferes.
Planta herbàcia perenne, de 30 a 50 cm. d’alçària. Fulles imparipinnades folíols reniformes, les caulinars (de la tija) lanceolades. Flors rosades de quatre pètals en creu rosats amb nervadures molt marcades. Inflorescències disposades en raïm. Fruits en síliqua rodona.
Floració IV-VI. Hàbitat viu a llocs humits i vores d’aigua neta. DG 37

Diplotaxis

2009-02-02T19:11:00.000+01:00

DIPLOTAXIS ERUCOIDES.
Ravenissa blanca. Jaramago.
Crucíferes.
Planta herbàcia anual, de 30 a 40 cm. d’alçària, molt ramificada. Fulles lanceolades irregularment dentades o palmatipartides, abraçant la tija (amplexicaules). Flors blanques de quatre tèpals en creu. Inflorescències disposades en panícula. Fruit en síliqua rodona.
Floració tot l’any. Hàbitat viu en camps, horts, vora camins i llocs remenats, alterats per l’home ( ruderals) com a mala herba.

Erysimum

2009-02-02T19:10:00.000+01:00

ERYSIMUM SYLVESTRE ssp. PYRENAICUM.
Erísim nan.
Crucíferes.
Planta herbàcia perenne de 20 a 30 cm. d’alçària. Fulles de linears a espatulades finament dentades alternes. Flors de quatre pètals grocs amb l’àpex arrodonit. Inflorescències en raïm. Fruits en síliqua rodona.
Floració VI-VII. Habitat viu en prades rocoses d’alta muntanya. DG 29

Hesperis

2009-02-02T19:07:00.000+01:00

HESPERIS MATRONALIS ssp. MATRONALIS.
Juliana. Juliana.
Crucíferes.
Planta herbàcia anual, de 30 a 60cm. d’alçària. Tiges dretes. Fulles lanceolades serrades oposades. Flors 4 pètals rosats rarament blancs. Inflorescència panícula. Fruit silícula.
Floració IV-V. Hàbitat viu en herbassars humits vernedes. DG 37

Iberis

2009-02-02T19:05:00.000+01:00

IBERIS SEMPERVIRENS.
Carraspic. Carraspique.
Crucíferes.
Planta herbàcia perenne, de 15 a 25 cm. d’alçària. Tija rodona dreta. Fulles verd clar, linears disposades hel•licoidalment. Flors de quatre pètals blancs, amb els exteriors al doble de grossos que els interns. Inflorescència terminals. Fruit en síliqua comprimida escotada.
Floració V-VIII. Hàbitat via prades i rocams d’alta muntanya. DG 29

IBERIS SPATHULATA.
Carraspic espatulat.
Crucíferes.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 15 cm. d’alçària. Tija prima flexuosa. Fulles amples espatulades, carnoses. Flors de quatre pètals rosats, els exteriors més grossos. Inflorescència agrupada en glomèruls densos. Fruits en síliqua.
Floració, VI – VII. Hàbitat, viu en pedreres mòbils d’alta muntanya. DG 29

Lepidium

2009-02-02T19:03:00.001+01:00

LEPIDIUM DRABA.
Babol. Mastuerzo oriental.
Crucíferes.
Planta herbàcia anual, de 20 a 40 cm. d’alçària. Tija dreta rodona. Fulles sèssils, lanceolades, acuminades finament dentades, alternes. Flors de quatre petits pètals blancs en creu. Inflorescència en raïm. Fruits cordiformes.
Floració IV-V. Hàbitat vores de camins i ruderals.

Priztelago

2009-02-02T19:02:00.001+01:00

PRIZTELAGO ALPINA.
Hurtquínsia alpina. Mastuercillo alpino.
Crucíferes.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 20 cm. d’alçària. Fulles imparipinnades folíols ovats lluents. Flors de 4 pètals blancs en creu. Inflorescència raïm. Fruit síliqua lanceolada.
Floració VII-VIII. Hàbitat viu en parets de roca amb certa humitat per sobre 2300 m.

Sinapis

2009-02-02T19:01:00.002+01:00

SINAPIS ALBA.
Mostassa blanca. Mostaza blanca.
Crucíferes.
Planta herbàcia anual, de 40 a 60 cm. d’alçària. Fulles pinnades amb el lòbul del àpex arrodonit i més gros. Flors de 4 pètals en creu grocs. Inflorescència espiga. Fruit en síliqua rodona.
Floració III-V. Hàbitat ruderals vora camins.
Propietats / usos. Remeiera, aromàtica.

Sisymbrium

2009-02-02T10:00:00.000+01:00

SISYMBRIUM OFFICINALE
Herba del cantaires. Rabaniza morisca.
Crucíferes.
Planta herbàcia anual o perenne, de 50 a 80 cm. d’alçària. Fulles les basals fins a mitja tija pinnatífides de folíols triangulars les caulinars lanceolades. Flors grogues petites de 4 pètals. Inflorescència panícules. Fruit síliqua rodona.
Floració IV – VI. Hàbitat viu en vores de camps, camins i erms. D. G. 37
Usos i propietats. Remeiera

Cerastium

2008-09-01T19:50:00.000+02:00

CERASTIUM ALPINUM
Cerasti alpí. Cerastio alpino.
Cariofil•làcies.
Planta herbàcia perenne, de 15 a 25 cm. d’alçària. Tiges primes flexuoses ajagudes. Fulles ovalades piloses grisenques oposades. Flors blanques de cinc pètals escotats. Inflorescències terminals peciolades. Fruits en càpsula.
Floració VI-VIII. Hàbitat viu en pedreres i llocs ventosos d’alta muntanya. DG 39

Dianthus

2008-09-01T19:48:00.000+02:00

DIANTHUS BARBATUS.
Clavell de pom. Minusita.
Cariofil•làcies.
Planta herbàcia perenne rizomatosa, de 25 a 40 cm. d’alçària. Tija prima rodona nuosa. Fulles oposades linears quelcom piloses. Flors purpúries de pètals irregularment serrats, envoltades de bràctees folioses. Inflorescència en glomèrul dens.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en prats, marges de terreny silici sobre els 1500 m. DG 38

DIANTHUS CARTHUSIANORUM.
Clavell de muntanya. Clavellina de los cartujos.
Cariofil•làcies.
Planta herbàcia anual, de 30 a 40 cm. d’alçària. Fulles linears oposades. Flors en glomèruls de 5 pètals vermells o rosats i dentats. Fruits en càpsula bivalva.
Floració V-IX. Hàbitat viu en pastures de muntanya al solell. DG 37

DIANTHUS HYSSOPIFOLIUS.
Clavell de pastor. Clavel de stemberg.
Cariofil•làcies.
Planta herbàcia perenne, de 20 a 40 cm. d’alçària. Fulles linears punxegudes, verd grisos, oposades. Flors oloroses de cinc pètals rosats, amb un cercle central purpuri molt retallats quasi desfilats. Inflorescències úniques. Fruits en càpsula.
Floració VII-IX. Hàbitat viu en prats herbosos i rocallosos de muntanya, fins els 2500 m. DG 38

Lychnis

2008-09-01T19:32:00.000+02:00

LYCHNIS ALPINA.
Cariofil·làcies
Planta herbàcia perenne, de 20 a 40 cm. d’alçària. Fulles linears basals. Flors rosades petites envoltades de bràctees seques. Inflorescències denses esfèriques.
Floració, VI-IX. Hàbitat, viu a pastures subalpines i alpines pes sobre els 2000 m.
DG 29

Minuartia

2008-09-01T19:30:00.000+02:00

MINUARTIA RECURVA
Minuàrtia recorbada. Minuartia recurva.
Cariofil•làcies.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 15 cm. d’alçària. Tiges amb pèls glandulosos. Fulles petites linears oposades i encreuades acabades en punta. Flors blanques de cinc pètals ovats punxeguts. Inflorescència, úniques. Fruits en càpsula.
Floració, V-VII. Hàbitat viu a tarteres i herbeis d’alta muntanya. DG 29

MINUARTIA SEDOIDES.
Minuàrtia sedoide. Mimartia enana.
Cariofil•làcies.
Planta herbàcia anual, de 8 a 12 cm. d’alçària. Fulles petites, tota la mata fa un coixí atapeït, on per sobre surten unes, Flors verdes groguenques, poc vistoses de cinc tèpals estrellats.
Floració V. Hàbitat viu en llocs pedregosos d’alta muntanya. DG 29

Moehringia

2008-09-01T19:19:00.000+02:00

MOEHRINGIA MUSCOSA.
Herba prima de roca. Arenaria musgosa.
Cariofil•làcies.
Planta herbàcia perenne, de 10 a 20 cm. d’alçària. Tiges primes delicades penjant. Fulles linears verdes oposades. Flors de quatre pètals blancs. Inflorescències terminals.
Floració VI-VII. Hàbitat viu en fissures de roca i sols calcaris. DG 38